actualitzat: 26/09/2017
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Amb el suport de:
ESTÀNDAR.

La primera descripció metòdica del Muntanya dels Pirineus data de 1897 i figura a l'obra del compte de Bylandt titulada "Les Raçes de Gossos", però no és fins l'any 1907 que el "Pastor Club" publica lo que es considera com el primer estándar de la raça, inspirat majoritàriament en la descripció donada pel compte de Bylandt. Tot i així, a l'any 1923 la RACP el reedita novament i la primera publicació oficial es va fer a l'any 1927. Posteriorment a l'any 1970 es va proposar una petita modificació, refermant-se en els defectes susceptibles de ser realçats per a cada regió del cos, així com els motius a penalitzar i els defectes eliminatoris. Aquest estándar fora adoptat per la FCI i registrat oficialment el 4 de juliol de 1975. Recentment, el 13 de Març del 2001 es va fer una petita revisió, sent aprovada per la FCI el 2 de Abril del mateix any.

DESCRIPCIÓ.


ESTÀNDAR FCI nº 137/02.04.2001/F
GOS DE MUNTANYA DELS PIRINEUS

ORIGEN: França.

DATA DE PUBLICACIÓ DE L'ESTÀNDAR: 13 de Març de 2001.

UTILITZACIÓ:
Gos de protecció de ramats a muntanya.

CLASSIFICACIÓ F.C.I.:
Grup 2. Gossos de tipus Pinscher i Schnauzer, Molosoides, Gossos de Muntanya, i de Bouviers Suïssos.

BREU RESUM HISTÒRIC:
Present als Pirineus des de temps immemorials, conegut a l'Edat Mitjana i utilitzat com guardià de Castells. És anomenat per Gastó Phoebus en el segle XIV. Apreciat com gos de companyia en el segle XVII, va conèixer la glòria a la cort d'en Luis XIV. La primera descripció detallada d'aquest gos data de 1897, en el llibre del Compte de Bylandt. Deu anys després es van crear els primers clubs de raça, i a l'any 1923 la "Reunión des Amateurs de Chiens Pyrénéens", per iniciativa de M. Bernard Sénac-Lagrange, va registrar l'Estàndar oficial davant la Sociedad Central Canina. L'Estàndar actual és, tanmateix, molt semblant a l'Estàndar elaborat a l'any 1923, sent només precisions el que s'ha incorporat.

ASPECTE GENERAL:
Gos de gran talla, imponent i de fort esquelet, sense estar desproveït de certa elegància.

PROPORCIONES IMPORTANTS:

- La amplada màxima del crani és igual a la seva longitud.
- El morro és lleugerament més curt que el crani.
- La longitud del cos des de la punta de l'espatlla fins la punta de l'anca, és lleugerament superior de la altura a la creu del gos.
- La altura del pit és igual o lleugerament inferior a la meitat de l'altura a la creu.

COMPORTAMENT, CARÀCTER:
Utilitzat per garantir la protecció dels ramats contra els atacs dels depredadors, la seva selecció s'ha centrat sobre les seves aptituds per a la guarda i la dissuasió i la seva afecció amb la ramada.
Les principals qualitats que resulten són la força i l'agilitat, així com la dolçor i l'afecció als que protegeix.
Aquest gos de protecció té una propensió a la independència i un sentit de la iniciativa que requereix, per part del seu propietari, una certa autoritat

CAP:
No ha de ser molt gran en relació amb la talla del gos. Els costats del cap seran més aviat plans.

REGIÓ CRANIL

Crani:
L'amplada màxima del crani és igual a la seva longitud; el crani és lleugerament bombat.
La cresta occipital deu ser aparent, lo que li dona al crani el seu aspecte ogival a la part posterior. Les arcades sobre les celles no tenen que marcar-se. El solc mitjà entre els ulls és a penes perceptible quan es toca.

Stop:
Ha de ser en dolça pendent.

REGIÓ FACIL

Trufa:
Es enterament negra.

Musell:
És ample, lleugerament més curt que el crani aprimant-se progressivament prop del seu extrem. Vist des de dalt té forma de V amb la punta truncada. El musell ha d'estar ple sota dels ulls sense depressió.

Llavis:
Pengen poc i deuen cobrir just la mandíbula inferior. Són negres o molt tacats de negre, així com el paladar.

Mandíbules i dents:
La dentadura ha d'estar completa, les dents blanques i sanes. Han de tancar amb tisora (els incisius superiors recobreixen els incisius inferiors sense perdre el contacte). El tancament amb tenalla, així com que els dos incisius centrals inferiors basculin cap a davant, estan admesos.

Ulls:
Han de ser més aviat petits, de forma ametllada lleugerament oblics, d'expressió intel·ligent, contemplativa i de color castany ambrat. Les parpelles no han d'estar mai soltes, i estaran vorejades de negre. La mirada és dolça i somniadora.

Orelles:
Implantades al mateix nivell dels ulls, més aviat petites, de forma triangular, deuen arrodonir-se a la seva punta i caure planes a ambdós costats del cap. Quan el gos es mostra atent ha de portar-les algo més altes.

Coll:
Fort, més aviat curt i amb la papada poc desenvolupada.

TRONC

Cos:
La longitud del cos des de la punta de les espatlles a la punta de les anques és lleugerament superior a l'altura del gos a la creu.

Part superior:
Ha d'estar ferma.

Creu:
Ample.

Dors:
De bona longitud i sòlid

Ronyons:
De longitud mitjana.

Gropa:
Lleugerament obliqua, amb les anques més aviat prominents.

Illades:
Poc despenjades.

Pit:
No massa baix, però ample i llarg. Descendeix a nivell del colze, no més baix, la seva altura és igual o lleugerament inferior a la meitat de l'altura del gos a la creu. Les costelles són lleugerament arrodonides. La distància entre el terra i l'estèrnum és, al menys, igual a la meitat de l'altura del gos a la creu.

Cua:
La longitud de la cua estirada ha d'arribar, al menys, a la punta dels jarrets. Llarga i atapeïda. En repòs ha de portar-la baixa amb el seu extrem preferentment en forma de ganxo. En estat d'alerta ha de recollir-la sobre el dors, tocant només la seva punta els ronyons i formant el que els muntanyencs pirinencs anomenen "la roda pirenaica".


EXTREMITATS

Membres anteriors:
Són rectes, aplomats i forts.

Espatlles:
Han d'estar mitjanament obliques.

Braç:
Musculat i de longitud mitjana.

Avantbraç:
Dret, fort i amb flocs.

Carp:
El puny ha d'estar en la prolongació de l'avantbraç.

Metacarp:
Lleugerament oblic.

Peus:
No ha de ser molt llargs, però sí compactes, amb els dits una mica arquejats.

Membres posteriors:
Presenten flocs més llargs i més atapeïts que els anteriors. Vistos des de darrera, són perpendiculars al terra.

Cuixes:
Han d'estar musculades, no massa llargues i mitjanament obliques "pernejades".

Genolls:
Mitjanament angulats i en l'eix del cos.

Cames:
De longitud mitjana i fortes.

Jarrets:
Llargs, secs i mitjanament colzats.

Peus:
No massa llargs, compactes, amb els dits una mica arquejats.

Esperons:
Cada una de les extremitats posteriors han de presentar un doble esperó totalment format. Les extremitats anteriors presenten, algunes vegades esperons simples o dobles.

MARXA-MOVIMENT:
El moviment del gos, malgrat la seva talla, ha de ser fàcil, sense aparença de pesadesa, es a dir, molt elegant. La passa és més ampla que ràpida i curta. Les seves angulacions han de permetre portar una marxa sostinguda.

PELL:
Gruixuda i flexible, presenta, normalment taques de pigmentació sobre tot el cos.

MANTELL

Pèl:
El pèl ha de ser espès, llis, bastant llarg i flexible. A la cua i al coll serà més llarg, inclús lleugerament ondulat. La cara posterior de les cuixes han de presentar faldons molt atapeïts de pèl més fi i llanós. El subpèl és igualment atapeït.

Color:
El mantell ha de ser de color blanc o blanc amb taques grises (pèl de teixó), groc pàl·lid, de color de llop o taronja, en el cap, orelles i naixement de la cua. Alguns exemplars presenten taques en el cos. Les taques de color teixó són les més apreciades.


TALLA:

- Mascles: 70 a 80 cm. a la creu.
- Femelles: 65 a 75 cm. a la creu.

En els exemplars perfectament proporcionats es tolera que puguin superar l'altura màxima en dos centímetres.


DEFECTES

Tota desviació al que s'ha descrit es considerada un defecte que serà penalitzat en funció de la seva gravetat.

Aspecte general:
Pesat, desmanegat i sense distinció. Gos gras, sense energia i limfàtic.

Cap:
- Cap pesat, de forma rectangular.
- Crani massa ample i front bombada.
- Stop molt marcat o inexistent.
- Llavis penjat formant llavigròs.
- Pigmentació insuficient a la trufa, al voltant de les parpelles i en els llavis.

Ulls:
Rodons, clars, enfonsats o prominents, massa grossos o petits, massa junts o separats. La tercera parpella visible. Expressió dura.

Orelles:
Amples, llargues, apapallonades, plegades. Implantades molt altes o molt a darrera.

Coll:
Prim, dèbil, una mica llarg o, pel contrari, massa curt, donant la impressió de que el cap està a les espatlles. La papada molt pronunciada.

Cos:
Dors ensellat o encarpat. Ventre agalgat o caigut.

Pit:
Massa ample o massa estret. Costats plans o, pel contrario, en tonell.

Cua:
Poc poblada o mal portada, molt curta o massa llarga, sense plomall, que no s'enrosca quan l'animal està en acció o que està permanentment enroscada, inclús en repòs.

Membres anteriors:
Membres garrells o en tonell. Angle escápul-humeral massa obert.

Membres posteriors:
Membres garrells o en tonell. Jarrets rectes.

Peus:
Llargs i plans.

Pèl:
Pèl curt o ondulat, sedós o suau, absència de subpèl.


DEFECTES ELIMINATORIS

Color:
Altres colors que els indicats a l'estándar.

Trufa:
D'un color que no sigui el negre.

Mandíbules:
Prognatisme superior o inferior, o qualsevol malformació de les mandíbules.

Ulls:
Parpelles ronyoses, tinyoses, ulls grocs.

Esperons:
Absència d'esperons, esperó simple o esperó doble atrofiat en els membres posteriors.

Talla:
Fora de límits.

NOTA: Els mascles han de tenir dos testicles d'aparença normal, completament baixats a l'escrot.

  © 2005-2016 Institut Pirinenc del Gos Muntanya dels Pirineus telf: +34 - 629 61 33 99 info@institutpirinenc.org