actualitzat: 23/11/2017
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Amb el suport de:

SEGUIMENT DE MPR A GALÍCIA:
AVENTURES I DESVENTURES D’EN “DARWIN”

Quan allà pel mes de setembre del 2007 vàrem fer l’entrega del M.P.R  “Darwin da Gandara de Barrantes”, les nostres expectatives com el primer Muntanya de Protecció de Galícia entregat per l’Institut Pirinenc eren molt altes.

L’acoblament del cadell al ramat va ser un èxit des del primer dia, i és que des de llavors a penes s’ha separat del ramat com comentarem més endavant.

”Blanco”, el vell Muntanya encarregat de l’aprenentatge d’en Darwin, ha tingut molt que veure en aquest èxit, des del primer moment, el va acceptà com a company i amic. Amb la seva saviesa li va ensenyar des del primer dia quina seria la seva relació amb les ovelles i cabres ensenyant-li que, como a nova família, hauria de estimar-les i protegir-les.

darwin

Darwin, des de que va ser lliurat no ha tingut cap més contacte que el del ramat i el del pastor, sent amb aquest mínim, tanmateix, la interacció humana hauria pogut tenir conseqüències dràstiques, la irresponsabilitat d’algun veí de la zona, “enamorat” de la bellesa del gos, va provocar un accident mol greu que a punt ha estat de llençar tot el nostre treball per la borda: oferir-li menjar a un gos que està fent un treball molt dur en el que abunden les penúries no és una bona pensada.

Darwin sent un cadell tot just de 4 mesos davant d’aquest oferiment no va dubtar en separar-se del seu ramat i creuar una carretera, amb tanta mala sort que li va passar un cotxe per a sobre; el resultat va ser una contusió pulmonar molt greu i el fèmur d’una de les potes de darrera partit. Per primera vegada va ser separat de seu ramat i ingressat a l’hospital “Rof Codina” de la facultat de veterinària de Lugo. Allà va romandre una setmana fins que el vàrem poder operar, operació que abans no va ser possible degut al problema respiratori provoca per l’accident. Tanmateix, i no tenim cap dubta, que li ha servit de lliçó i no tornarà a fiar-se de ningú més. La seva recuperació ha estat astoradora, des del dia que va sortir de l’hospital ha estat amb la seva família d’ovelles i el seu amic “Blanco”. En pocs dies ja estava corrent fins el dia d’avui en que nosaltres mateixos hem pogut contemplar a un jovenet Muntanya del Pirineu amb una fortalesa impressionant i un moviment tan elegant com segur, els vestigis de l’accident han quedat en una anècdota que formarà tan sols part de la seva historia.

Darwin

“Blanco” amb quasi 13 anys d’edat s’ha guanyat una jubilació més que merescuda, ara forma part d’una família lluny dels perills derivats de la muntanya, Darwin ha agafat el seu relleu, en aquests moments roman ell sol amb un ramat a la zona de “Pastoriza”. La visita que li hem fet avui no l’ha alterat en absolut, ens vam acostar en silencio, però no massa, a les ovelles amb els seus xais, ell simplement ens seguia amb la mirada, si caminàvem cap l’altre punta del ramat s’aixecava i s’apropava guardant les distancies, no veiem la més petita senyal de por ni d’alegria, sense dubta la dura vida que porta l’ha fet madurar prematurament, només ens observa, sense dubta intueix que no som un perill pel seu ramat, veiem a unes ovelles parint en aquest moment, ell s’hi apropa, llepa una miqueta als nou nats i torna cap a nosaltres, lo qual ens permet fotografiar-lo. El fred i el vent que hi ha en aquests moments és tremend, així entenem que Darwin hagi tret tan preciós pelatge.

Després d’una estona arriba l’Alejandro, el pastor, li preguntem sobre el M.P.R, està sorprès de que sent tan jove s’hagi convertit ja en un excel·lent gos de protecció, també li preguntem pels temporals de pluja i neu que acostuma haver-hi a la zona, i és que ni el gos ni el ramat amb els seus nadons tenen on refugiar-se, ell ens contesta que els xais que no sobreviuen és que no són lo suficient forts i que la mateixa selecció natural s’encarrega de que només els millors sobrevisquin; el mateix passa amb el nostre jove Muntanya.

Dins d’uns mesos, ja entrant a l’estiu, Darwin serà traslladat en els ramats situats a les zones més altes, allí estarà acompanyat de més gossos ja que la zona ho requereix degut a la seva alta perillositat, els atacs del llop a Galícia ja es compten per centenars al llarg de l’any, sent aquesta una zona tremendament castigada. Nosaltres esperem que amb aquest tipus d’iniciatives que portem mitjançant l’Institut Pirinenc, cedint exemplars molt vàlids per a protegir els ramats, puguem aplacar els ànims de revenja cap els llops que quasi amb tota seguretat acabarà en batudes. Tanmateix, tenim l’esperança de que no sigui el problema del nostre pastor ja que a més de tenir excel·lents gossos de protecció també té a Darwin.

Rafa Fernández (afixo “da Gandara de Barrantes”)
Fernando Fandiño (afixo “do Liboreiro”)

  © 2005-2016 Institut Pirinenc del Gos Muntanya dels Pirineus telf: +34 - 629 61 33 99 info@institutpirinenc.org