Quan ens referim a la diversitat biològica (o biodiversitat)
dels Pirineus, volem parlar de la diversitat d'organismes vius que habiten
actualment a aquesta serralada. Els Pirineus presenten uns índex
de biodiversitat molt superiors als de les altre zones muntanyoses. En efecte
, l'orientació est-oest de la serralada va jugar, en temps històrics,
el paper d'una barrera arquitectònica que impedia el pas d'algunes
espècies, tot proporcionant-los un refugi. D'aquesta manera, moltes
espècies de zones àrtiques o fredes estan presents als Pirineus
des de la última glaciació, quan el clima terrestre es va
escalfar i aquestes espècies van quedar atrapades. Per moltes altres
espècies, el vessant Sud dels Pirineus va permetre trobar una zona
protegida contra els factors climàtics advers. És per això
que moltes espècies considerades mediterrànies es poden trobar
en algunes valls pirinenques fins als 1200 m. d'altitud.
La decisió de conservar o protegir una espècie, una comunitat
o un caràcter genètic
es resumeix molt sovint a uns arguments econòmics: quan costarà?
I fins a quin punt val la pena? El valor econòmic d'una cosa és
generalment definit per la quantitat de diners que la gent està disposada
a pagar per ella. Però aquesta és només una manera
d'assignar un valor a les coses, i també a la biodiversitat. També
podríem considerar els aspectes ètics, estètics, científics
o educatius. Tot i això, la valoració econòmica bàsica
és, a hores d'ara, majoritàriament utilitzada pels responsables
de la conservació. Quan la pèrdua de biodiversitat sigui sinònim
de pèrdua de diners,
potser els governs i les corporacions actuaran per protegir-la. El problema
de la valoració econòmica de la biodiversitat és
que tendeix a infravalorar el "preu" reals dels recursos, ja
que els costos dels danys ocasionats al medi ambient són ignorats,
el pillatge dels recursos naturals es descarta i els possibles valors
futurs d'aquests recursos no es tenen en compte.
Però, no hem de perdre de vista, que cada cop s'imposa el valor
estètic de la natura que arriba a generar uns beneficis
considerables, molts superiors als que es pensava fins ara. El turisme verd,
o turisme ecològic, per exemple, és una font d'ingressosmajoritària
per molts països i moltes regions que han sabut conservar el seu patrimoni
natural i adequar-lo a aquesta nova tendència social.
A més, la biodiversitat és un dipòsit de recursos
per a l'espècie humana. De la diversitat biològica traiem
recursos alimentaris, recursos energètics, recursos mèdics
i tot un conjuntd'altres recursos vinculats directament a l'activitat
econòmica. En aquest sentit, podem dir que la ramaderia encara
ocupa un lloc determinant en l'economia de molta de la gent que viu als
Pirineus. Efectivament, les immenses zones de pastura que hi ha a les
dues vessants de la serralada serveixen per nodrir a una extensa cabana
ramadera d'un important valor
econòmic. Però a la vegada, en nom de la conservació
d'aquesta activitat econòmica, ha estat quan l'home a malmès
o ha exterminat algunes espècies emblemàtiques d'alta muntanya
pirenaica com són: l'ós, el llop i el linx.
Tanmateix, els temps han canviat i avui dia l'Administració té
recursos, tant econòmics com tècnics, per fer compatibles
els interessos econòmics dels ramaders amb l'existència d'aquestes
espècies que estan en el vèrtex de la piràmide biològica
pirinenca.
Tot i així, la reintroducció i l'arribada d'aquests vells
inquilins dels Pirineus està generant una problemàtica de
predació als ramats que pasturen als prats de mitja muntanya o als
prats d'altura al estiu. Això s'entén perfectament perquè
els hi és molt més fàcil i els hi
produeix una despesa menor d'energia atacar als ramats que perseguí
a un isard, a un porc senglar o a un cérvol. I Precisament per evitar
aquesta predació es quan entra en joc el Gos de Muntanya
dels Pirineus que des de temps immemorials i fins el començament
del passat segle XX (època en que es van
aniquilar pràcticament aquests predadors) se li havia encomanat
la tasca de vetllar pel ramat, o sigui protegir-lo contra qualsevol depredador
sigui de la classe que sigui.
Aleshores, podem afirmar sense cap gènere de dubta, que el nostre
entranyable Gos de Muntanya dels Pirineus s'ha convertit
en una peça fonamental per fer compatibles les explotacions ramaderes
amb l'existència dels vells predadors. O dit d'una altra manera:
el Gos de Muntanya dels
Pirineus és el garant de que puguin viure
conjuntament els predadors clàssics dels Pirineus amb els ramats
no menys clàssics de la nostra serralada. |
