actualitzat: 19/03/2024
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Amb el suport de:

QUÈ ÉS LA BIODIVERSITAT PIRINENCA?

Quan ens referim a la diversitat biològica (o biodiversitat) dels Pirineus, volem parlar de la diversitat d'organismes vius que habiten actualment a aquesta serralada. Els Pirineus presenten uns índex de biodiversitat molt superiors als de les altre zones muntanyoses. En efecte , l'orientació est-oest de la serralada va jugar, en temps històrics, el paper d'una barrera arquitectònica que impedia el pas d'algunes espècies, tot proporcionant-los un refugi. D'aquesta manera, moltes espècies de zones àrtiques o fredes estan presents als Pirineus des de la última glaciació, quan el clima terrestre es va escalfar i aquestes espècies van quedar atrapades. Per moltes altres espècies, el vessant Sud dels Pirineus va permetre trobar una zona protegida contra els factors climàtics advers. És per això que moltes espècies considerades mediterrànies es poden trobar en algunes valls pirinenques fins als 1200 m. d'altitud.

La decisió de conservar o protegir una espècie, una comunitat o un caràcter genètic
es resumeix molt sovint a uns arguments econòmics: quan costarà? I fins a quin punt val la pena? El valor econòmic d'una cosa és generalment definit per la quantitat de diners que la gent està disposada a pagar per ella. Però aquesta és només una manera d'assignar un valor a les coses, i també a la biodiversitat. També podríem considerar els aspectes ètics, estètics, científics o educatius. Tot i això, la valoració econòmica bàsica és, a hores d'ara, majoritàriament utilitzada pels responsables de la conservació. Quan la pèrdua de biodiversitat sigui sinònim de pèrdua de diners,

potser els governs i les corporacions actuaran per protegir-la. El problema de la valoració econòmica de la biodiversitat és que tendeix a infravalorar el "preu" reals dels recursos, ja que els costos dels danys ocasionats al medi ambient són ignorats, el pillatge dels recursos naturals es descarta i els possibles valors futurs d'aquests recursos no es tenen en compte.

Però, no hem de perdre de vista, que cada cop s'imposa el valor estètic de la natura que arriba a generar uns beneficis
considerables, molts superiors als que es pensava fins ara. El turisme verd, o turisme ecològic, per exemple, és una font d'ingressosmajoritària per molts països i moltes regions que han sabut conservar el seu patrimoni natural i adequar-lo a aquesta nova tendència social.

A més, la biodiversitat és un dipòsit de recursos per a l'espècie humana. De la diversitat biològica traiem recursos alimentaris, recursos energètics, recursos mèdics i tot un conjuntd'altres recursos vinculats directament a l'activitat econòmica. En aquest sentit, podem dir que la ramaderia encara ocupa un lloc determinant en l'economia de molta de la gent que viu als Pirineus. Efectivament, les immenses zones de pastura que hi ha a les dues vessants de la serralada serveixen per nodrir a una extensa cabana ramadera d'un important valor
econòmic. Però a la vegada, en nom de la conservació d'aquesta activitat econòmica, ha estat quan l'home a malmès o ha exterminat algunes espècies emblemàtiques d'alta muntanya pirenaica com són: l'ós, el llop i el linx.
Tanmateix, els temps han canviat i avui dia l'Administració té recursos, tant econòmics com tècnics, per fer compatibles els interessos econòmics dels ramaders amb l'existència d'aquestes espècies que estan en el vèrtex de la piràmide biològica pirinenca.

Tot i així, la reintroducció i l'arribada d'aquests vells inquilins dels Pirineus està generant una problemàtica de predació als ramats que pasturen als prats de mitja muntanya o als prats d'altura al estiu. Això s'entén perfectament perquè els hi és molt més fàcil i els hi
produeix una despesa menor d'energia atacar als ramats que perseguí a un isard, a un porc senglar o a un cérvol. I Precisament per evitar aquesta predació es quan entra en joc el Gos de Muntanya dels Pirineus que des de temps immemorials i fins el començament del passat segle XX (època en que es van aniquilar pràcticament aquests predadors) se li havia encomanat la tasca de vetllar pel ramat, o sigui protegir-lo contra qualsevol depredador sigui de la classe que sigui.

Aleshores, podem afirmar sense cap gènere de dubta, que el nostre entranyable Gos de Muntanya dels Pirineus s'ha convertit en una peça fonamental per fer compatibles les explotacions ramaderes amb l'existència dels vells predadors. O dit d'una altra manera: el Gos de Muntanya dels

Pirineus és el garant de que puguin viure
conjuntament els predadors clàssics dels Pirineus amb els ramats no menys clàssics de la nostra serralada.

 

  © 2005-2024 Institut Pirinenc del Gos Muntanya dels Pirineus telf: +34 - 629 61 33 99 info@institutpirinenc.org