L'empremta és un procés biològic d'aprenentatge, pel qual les criatures s'identifiquen amb els adults de la seva espècie i aprenen d'ells, mitjançant observació i imitació, els distints mètodes de supervivència, recerca d'aliment i refugi, així com models de defensa, atac, convivència, aparellament....

Teluc de l'Oronet a les 11 setmanes

El zoòleg austríac Konrad Lorenz (1903-1989) va obtenir en 1973 el premi Nobel i va ser el fundador de la etologia (conducta animal). Va néixer a Viena i es va doctorar en medicina i zoologia (1933) en aquesta Universitat. Va arribar a ser molt conegut pels seus esforços per a identificar el que ell anomenava patrons d'acció fixos, que en la seva opinió estaven genèticament determinats i es manifestaven a través de la influència del medi ambient particular a una espècie animal. Va proposar la hipòtesis de que moltes tendències animals i humanes es basen en pautes genètiques latents i són desencadenades per successos del medi ambient.

Suggeria que aquests patrons eren tan importants per a la supervivència de l'animal com les seves característiques fisiològiques, i que ambdós factors tenien un desenvolupament evolutiu similar. Potser sigui més conegut perquè va descobrir que els estímuls aurals i visuals dels progenitors d'un animal són necessaris per a induir a aquest a seguir-los, però que qualsevol objecte, inclòs un ésser humà, podia induir la mateixa resposta emprant els mateixos estímuls. Va anomenar a aquest fenomen empremta.

Entre els anys 1940 i 1950, Konrad Lorenz va descriure com els ànecs que

Aixeus de la Broda d'Urtx a les 10 setmanes

van néixer en el seu jardí de Altenberg el van agafar com "mare ànec", seguint-lo a totes parts. Els anades neixen amb una "disposició" a considerar "mare" a l'animal o objecte que es mogui d'una manera concreta i a una determinada distància. Aquesta "programació genètica" desenllaça una sèrie de comportaments que afavoreixen la protecció de les criatures a l'empara dels seus progenitors.

La reacció a aquests estímuls només es produeix en determinats períodes de la vida de l'animal denominats "períodes sensibles", i que són una barreja d'instint i aprenentatge: per instint, un ànec Anser ansera acabat de sortir de l'ou segueix al primer ésser o objecte que passa per davant i, per aprenentatge, imita moviments i conductes del seu model.
No obstant, no només les aus, com gansos, ànecs i faisans, desenvolupen el fenomen de l'empremta. També s'ha estudiat en diverses espècies des d'insectes a vertebrats. Els mamífers també demostren en les seves primeres etapes vitals una inclinació i una preferència permanent, per alguna cosa propera que quasi sempre és el seu progenitor. Per aquest motiu és més fàcil domesticar animals si des de cadells han estat criats a casa, jugant un paper decisiu l'olfacte al resultar atrets permanentment per aromes similars als primers que van percebre.

Teluc de l'Oronet a les 11 setmanes

Si bé l'empremta primària que reben els gossos, com mamífers que són, és la de la seva mare no menys important són els períodes de socialització que segueixen. En efecte, s'ha pogut constatar amb estudis molt elaborats de l'existència de períodes crítics en el desenvolupament dels cadells. Entenent-se per període crític l'etapa durant la qual una reduïda exposició a estímuls provoca un efecte profund sobre el comportament posterior. Aquesta etapa de socialització òptima se situa entre la tercera i la novena setmana de vida dels cadells.

Això és aprofitat pels ramaders i pastors per a canalitzar cap al ramat l'instint de protecció que posseeixen genèticament els anomenats "gossos de protecció de ramats". Existeixen diverses races de gossos que posseeixen aquestes aptituds però una de les que està prenent més auge, per les seves múltiples qualitats, és el nostre carismàtic GOS DE MUNTANYA DELS PIRINEUS.

Perquè aquesta impregnació cap al ramat es realitzi de manera adequada s'ha de tenir en compte al màxim els aspectes que influeixin de manera decisiva en els incipients sentits dels cadells, sent un dels més importants l'olfacte. Si els cadells neixen dintre del corral on estan les ovelles o les cabres, des del mateix moment del naixement els seus petits cervells rebran els seus efluvis, els quals els van a condicionar a sentir-se atrets permanentment per ells, sent aquest ja un primer pas per a la seva posterior inclinació al ramat. Després seguirà el contacte permanent amb les ovelles i les cabres durant els períodes de socialització òptims, per a després, seguir convivint amb elles durant la resta de les seves vides.

En el cas que el cadell neixi sense contacte primari amb les ovelles o les cabres,

Aixeus de la Broda d'Urtx a les 10 setmanes

se'l deurà situar amb elles tan aviat com sigui possible, però respectant la necessària socialització amb sa mare i els seus germans de ventrada i mai després del període de socialització òptim o sigui mai després de les nou setmanes de vida. Si es supera aquest període es corre el risc que la impregnació no sigui l'òptima lo que podria comprometre el seu posterior treball de protecció.

Hi ha un aspecte molt important a tenir en compte i és el de minimitzar al màxim el contacte del cadell amb els humans. Només el pastor estarà autoritzat a entaular amb ell els vincles necessaris perquè quan sigui adult estigui adequadament socialitzat amb les persones.