PERFIL PSICOLÒGIC
El Gos de Muntanya dels Pirineus és un ca molt interessant sota tots
els punts de vista. Però en l'aspecte psicològic és un
fora de sèrie. L'orografia pirinenca l'ha modelat no solament en l'aspecte
físic sinó també, i d'una manera molt especial, en l'aspecte
temperamental, de presa de decisions, extrema complicitat amb el que considera
seu o del que no ho és però que està sota la seva responsabilitat
el protegir-lo. El seu genoma amaga un potencial psíquic espectacular.
Nosaltres, els humans, solament devem modelar-lo amb la deguda sociabilització
per a encarrilar-lo cap a les funcions que desitgem.
En els últims anys es ve encunyant, quan ens referim al gènere
humà, distints tipus d'intel·ligència. Una de les més
importants i que té a veure amb la capacitat d'un desenvolupament òptim
en la trajectòria vital d'una persona és la "intel·ligència
emocional".
No obstant això, aquest tipus d'intel·ligència no només
és patrimoni de l''homo sapiens"; en certa manera també la
podem atribuir al nostre estimat Muntanya. Efectivament, ell té els recursos
suficients per plantar cara a qualsevol circumstància que se li presenti
en els dos camps bàsics de la seva actuació: el ramat oví
i el ramat humà. Ja sigui en un o altre camp les decisions que a cada
moment prendrà, quan estigui guardant, no seran fruit de la improvisació.
A cada decisió li precedirà un mecanisme intuïtiu emmagatzemat
en el seu genoma, o una reflexió que tindrà en compte una sèrie
de paràmetres perquè la resposta sigui la més encertada
d'acord amb la circumstància del moment.
D'aquesta idiosincràsia deriven tot un seguit de qualitats: és
molt intel·ligent, afectuós, flemàtic, afectuós,
noble, orgullós i insubornable i sobretot molt observador i equilibrat.
No obstant això, no és un gos que ens estigui demanant constantment
manyagues i afalacs, però no dubta en demostrar-nos el seu afecte, amor,
tendresa i estima quan ho considera oportú. No obstant, quan ha pres
la decisió de defensar el que està sota la seva responsabilitat,
és un torrent extraordinari d'energia, força, vigor i seguretat
en si mateix.
El Gos de Muntanya dels Pirineus, conserva i segueix les pautes de comportament
dels animals salvatges quant a no malversar la seva energia. Això és
lògic: és una de les races més antigues que es coneixen
el que li apropa als seus congèneres salvatges; durant milers d'anys
la seva única activitat ha estat estar en contacte amb una naturalesa,
la majoria de les vegades, extremadament hostil com ho és l'alta muntanya,
on la divisòria entre la vida i la mort depèn, moltes vegades,
de les reserves energètiques de cada ésser; si l'alimentació
de les persones a les quals servia, tenia generalment moltes carències,
ens podem imaginar com era la seva...., el que li obligava a optimitzar-la en
extrem.
Les llargues estades en els prats d'altura guardant i protegint ramats, moltes
vegades sense pastor, ha configurat el seu caràcter independent. En la
presa de decisions que ens hem referit en els paràgrafs precedents no
influeix per res el pastor; les ordres d'aquest van dirigides solament al gos
de "conducció" de ramats o gos d'atura. No obstant això,
quan el Muntanya ha estat sociabilitzat per a viure en el "ramat humà",
aquesta independència de caràcter únicament la demostra
quan assumeix el rol de protecció. En els altres casos, és molt
depenent de la família que l'ha acollit i es desviu per a complaure-la
adaptant-se amb facilitat extraordinària als seus hàbits i costums.
A més, té una especial predilecció cap als nens, als quals,
els agafa com els seus protegits.
No obstant, és molt important que en la seva sociabilització i
en l'educació i ensinistrament posterior, es tingui en compte que sent
un animal de ramada, és necessari marcar-li el seu lloc en la jerarquia
de la família de manera que des del principi ell tingui assumit el seu
paper en la mateixa.
