Introducció:

La posta a punt pel bon funcionament d'un Muntanya de Protecció de Ramats (MPR) es basa en tres aspectes fonamentals: selecció genètica, impressió o "imprinting" i experiència.

• Selecció genètica: va dirigida a utilitzar com a reproductors Muntanyes que estan treballant en els ramats i ho fan d'una manera òptima i que a la vegada compleixen l'estàndard de la raça. Així tenim moltes probabilitats de que les seves cries heretin el bagatge genètic adequat per fer la seva futura funció amb garanties d'èxit. En canvi, si féssim servir com a reproductors només Muntanyes de les anomenades línies "d'exposició" - la selecció dels quals es fa d'acord al que diu l'estàndard de la raça, però no per les seves aptituds de protecció de ramats- els resultats indubtablement no serien tan bons ja que seria impossible saber quins són els millors dotats per fer correctament la labor de protecció.
  Únicament i en casos molt particulars, es poden utilitzar aquells Muntanyes d'"exposició" dels quals es coneguin perfectament tots els seus antecessors (pares, avis, besavis,...) i tots ells hagin demostrat un temperament equilibrat, afable i falaguer, a la vegada que valerós i animós en la protecció familiar. Així i tot, s'haurà de seleccionar de cada cadellada aquell cadell que, als ulls d'un expert fos el més apte, excloent als dominants, als excessivament tímids i als que mostressin un instint de caça accentuat.
  
• Impressió: prioritzem que aquest procés comenci en el mateix moment del néixer, a través de l'olfacte, per tant els cadells han de néixer dins del mateix corral. Posteriorment, és fonamental que el ramader transfereixi correctament la impressió primària que rep el cadell de la seva mare i els seus germans, cap a les ovelles o cabres. Per tant, és imprescindible que es segueixi al peu de la lletra el protocol de l"imprinting". Si el cadell es posa massa tard amb les ovelles, -més de 8 setmanes d'edat- o la sociabilització envers elles no es fa bé, el Muntanya no serà un bon protector del ramat.
  
• Experiència: l'habilitat d'un gos de protecció a plantar cara a un o varis depredadors depèn de la seva edat i experiència. Un comportament dominant del gos no es pot manifestar abans dels 18 mesos d'edat en les femelles i quelcom més tard en els mascles. Sobretot, no s'ha de reprendre al gos jove que no es comporta de manera dominant envers els gossos de més edat que han atacat al ramat. També pot passar, que a la primera trobada real amb un predador salvatge o domèstic, un gos de protecció pugui donar-se a la fuga. Això no implica que sigui un mal gos de protecció doncs li fa falta experiència per arribar a ser operacional. Aleshores, és molt possible que planti cara al predador al segon atac.

Aparellaments:

• Donem prioritat a aparellar Muntanyes de línies genètiques de treball que estan protegint els ramats d'una manera molt eficaç, amb Muntanyes de línies anomenades "d'exposició" prèviament seleccionats tant pel seu fenotip com pel seu caràcter i que també treballen en els ramats amb excel·lents resultats. L'objectiu és de concentrar en les cries les qualitats d'ambdues línies i eliminar els possibles defectes de fenotip de les línies de treball.
  
• Una altre actuació dirigida a potenciar estructures i corregir els defectes de fenotip de les línies de treball, és aparellar Muntanyes de línies de treball que estan protegint els ramats d'una manera molt eficaç, amb Muntanyes "d'exposició" prèviament seleccionats per les seves qualitats físiques i psíquiques, encara que no estiguin treballant en els ramats.
  
• Només volem tenir en els ramats Muntanyes potents, amb les característiques fixades d'acord amb l'estàndard de la raça i que a la vegada siguin excel·lents gossos de protecció. Quan això ha estat assolit, seleccionem els millors i els aparellem entre sí per anar perfeccionant, si s'escau, les seves qualitats. Així i tot, mai descartem si ho creiem oportú, efectuar puntualment aparellaments amb Muntanyes de línies genètiques "d'exposició" amb l'objectiu de polir els aspectes que considerem adequats.

Àmbit d'actuació:

• Les accions que portem a terme no només es cenyeixen al territori català d'administració espanyola, sinó que també estem col·laborant amb els tècnics, ramaders i pastors del territori català d'administració francesa dels Pirineus. Tanmateix, també podem cooperar amb els ramaders i pastors d'altres territoris si és necessari.

Seguiments:

• Pensem que el treball en equip és fonamental per assolir aquests objectius. Per això, l'Institut assessora als ramaders i pastors i fa un seguiment de les cries perquè tot el protocol de l'impressió es faci correctament, i en cas que hi hagi alguna dificultat d'adaptació dels cadells al ramat o es presenti algun comportament no desitjable, s'estudia el problema en detall i es dóna la solució més adient.

Aspectes mediàtics:

• Per tal d'evitar enfrontaments innecessaris dels Muntanyes de protecció fent el seu treball, envers passejants i excursionistes, l'Institut ha editat un fulletó, en català, castellà, francès i anglès, per donar-els-hi la informació necessària i imprescindible, de les actituds que han de prendre si es troben amb Muntanyes guardant i protegint els ramats.
  
• A la vegada, l'Institut ha confeccionat una pàgina web en català i castellà, en la qual es dóna informació molt acurada sobre el Gos de Muntanya dels Pirineus, però fent especial èmfasi en la seva faceta de protector de ramats.

Conclusió:

• L'èxit de la posta a punt d'un Muntanya de Protecció en un ramat oví o cabrum demana per part del ramader o pastor una inversió de temps i paciència. El bon funcionament del Muntanya exigeix que estigui completament integrat al ramat. Unint-lo exclusivament al ramat es tenen totes les possibilitats de que exerceixi la seva funció de protecció únicament sobre el ramat i no sobre un territori, finques o persones.