El dies 11 i 12 de febrer de 2006 es van celebrar aquestes Jornades al "Centre de natura i desenvolupament sostenible dels Pirineus" situat a Les Planes de Son (Alt Àneu, Pallars Sobirà), que amb una superfície de 8,42 hectàrees, pertany a la Fundació Territori i Paisatge de l'Obra Social de Caixa Catalunya.

L'Institut Pirinenc del Gos de Muntanya dels Pirineus va estar convidat a assistir-hi i va estar representat per dos membres de la seva Junta Directiva: en Joan Ferrer i l'Armand Flaujat, els quals van facilitar a la taula un CD titulat "el Muntanya com a protector de ramats" i un collar "de punxes", característic de les comarques del Ripollès i la Cerdanya.

El punt de partida del motiu d'aquestes Jornades va ser el següent:

"Els grans mamífers carnívors de Catalunya són el llop, el linx i l'ós. Aquests animals van ser perseguits per l'home durant segles, fet que va deixar aquestes espècies al llindar de la desaparició.

Actualment els boscos cobreixen més de la meitat del nostre país, els grans mamífers carnívors han estat protegits per la llei i la societat va prenent consciència de la necessitat de conservar la fauna com a part i riquesa del nostre patrimoni natural. Malgrat tot, encara existeixen sectors, com el ramader, que es poden veure afectats pel retorn d'aquests grans mamífers i mostren la seva preocupació.

Si bé s'entén que l'ós, el llop i el linx són part del nostre patrimoni i, en moltes regions emblemes de grans espais naturals, tots hem de compensar solidàriament la càrrega que suposa la protecció d'aquestes espècies.

Fer compatible l'existència dels grans carnívors i la prosperitat de les zones de muntanya és possible, i la prova està en les experiències que es porten a terme a diverses regions europees.

En aquestes Jornades que es presenten es vol donar a conèixer algunes d'aquestes experiències i donar idees i recomanacions per a la gestió de la gran fauna a Catalunya".

Jordi Sargatal

En Jordi Sargatal, director de la Fundació Territori i Paisatge va inaugurar les Jornades explicant els motius pels quals es realitzaven, ressaltant la gran qualitat professional, científica i humana dels ponents. El programa es va desenvolupar de la següent manera:

Dr. Jordi Ruiz-Olmo

En Jordi William, director general de Desenvolupament Rural de la Generalitat de Catalunya va iniciar aquest seminari explicant que sí que és possible fer compatibles la tornada d'aquests grans mamífers amb els interessos legítims de la ramaderia a l'alta muntanya. Per això, va fer esment de la política que es segueix per assolir aquests objectius.

El Dr. Jordi Ruiz-Olmo, cap del Servei de Gestió de la Fauna del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, va fer una exposició molt acurada de les darreres novetats sobre la situació en que es troben els grans mamífers a Catalunya i quina és la gestió que es desenvolupa des de la Generalitat.

Dr. Mario Sáenz de Buruaga

El Dr. Mario Sáenz de Buruaga, director de "Recursos Naturales, S.L." i coautor del "Pla de conservació del llop a Castella i Lleó i Euskadi" ens va explicar que després de moltes dècades sense la seva presència, el llop va entrar a Euskadi als anys 60 i donada la manca de vigilància dels ramats autòctons, la seva arribada va provocar molts danys. Aleshores, ens va detallar les mesures que es van prendre i que encara estan vigents, les quals, són prou interessants a l'hora de plantejar l'estratègia a seguir a Catalunya davant l'arribada dels primers llops.

Alain Bataille

L'Alain Bataille, tècnic de "Office Nationale de la Chasse et de la Faune Sauvage" (ONCFS), va centrar la seva ponència dient-nos que a la vessant nord dels Pirineus, a més de la població d'ós autòctona i reintroduïda, s'ha detectat la presència del llop i es creu en l'existència d'algun linx. I ens va informar com l'administració de l'estat francès ja treballa en una xarxa d'informació integral, com a base per a la compensació de danys i per a la gestió de les tres espècies.
Aquestes informacions van ser molt interessants per conèixer com treballen els nostres veïns i ens pot ajudar a trobar les línies de col·laboració entre ambdues vessants pirinenques per a una conservació més eficaç dels nostres mamífers.

Guillermo Palomero

En Guillermo Palomero, president de la "Fundación Oso Pardo", ens va relatar que la població d'óssos de la Serralada Cantàbrica, perseguida fins fa pocs anys, serveix actualment per fomentar activitats tradicionals i l'ecoturisme a les comarques de muntanya.
Aquest coneixement sobre la gestió de l'ós en aquella regió pot ser un bon punt de partida per comparar la realitzada als Pirineus i millorar la futura.

Finalment, es va realitzar una molt interessant taula rodona que va tractar el tema: conviure amb els grans mamífers als Pirineus. Els seus participants van ser:

En Jordi Sargatal, director de la Fundació Territori i Paisatge.
En Jordi Ruiz-Olmo, Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.
En Miquel Macies, Forestal Catalana
En Lluís Toldrà, DEPANA
En Deli Saavedra, FER
En Jordi Palau, Parc Natural de l'Alt Pirineu
En Josep Mª Orteu, ramader i alcalde d'Esterri de Cardós
L'Albert de Moner, Federació Raça Bruna dels Pirineus.

taula rodona

Per concloure i per resumir, podem dir que tothom vam estar d'acord en que la cohabitació amb els grans mamífers és possible, sempre i quan la gestió sigui l'adequada i els ramaders i la gent de muntanya es vegin compensats per la càrrega que suposa conviure amb aquestes espècies.