GOSSOS DE PROTECCIÓ EN RAMATS D'OVINS
principis fonamentals a tenir en compte

QUE VOL DIR ENSINISTRAR UN GOS DE PROTECCIÓ?

Ensinistrar un gos de protecció consisteix principalment en criar el gos permanentment amb les ovelles per obtenir un gos que les estimi, sigui atent, les protegeixi i que sempre estigui amb elles, tant dins del corral com en els prats de muntanya.

QUE HEM DE FER QUAN REBEM EL CADELL?

Quan rebem el cadell que és aproximadament a l'edat de 7 o 8 setmanes, l'hem de col·locar en un petit corralet -dins del corral gros on estan les ovelles-, que amidi al menys una quinzena de metres quadrats d'on no pugui sortir. Se li col·locaran dins d'aquest corralet entre 3 i 6 xais. Si no es tenen xais es podran col·locar ovelles no agressives o millor encara xais de reemplaçament. Es molt bo anar renovant els xais del corralet, per tal que hi passin quants més millor, i així puguin familiaritzar-se amb el gos, facilitant encara més l'integració futura en el ramat. A l'interior d'aquest petit corralet el cadell ha de disposar d'un racó on només pugui accedir-hi ell amb la finalitat d'aïllar-se quan li vingui de gust. Es en aquest lloc protegit on se li posarà el seu menjar. Però és bo que l'abeurador sigui el mateix que el dels xais, així es comparteix i es cohabita.

QUANTES VEGADES S'HA DE VIGILAR EL CADELL AL DIA?

Durant els primers dies, el cadell s'ha de vigilar varies vegades al dia, per verificar que tot estigui en ordre, que mengi, que begui i que ell i els xais que estan en el corralet cohabitin pacíficament. Passats uns dies, aquestes visites podran ser més espaiades, dues visites cada 24 hores seran suficients. Si un dels bens és excessivament agressiu amb el cadell se'l canviarà per un altre. Durant aquestes visites el contacte entre les persones i el cadell serà mínim, amb la finalitat que les relacions entre el cadell i les ovelles surtin afavorides.

QUE HEM DE FER SI EL CADELL MOSSEGA ELS XAIS?

Quan el cadell està en contacte amb els xais tendeix ràpidament a jugar amb ells. Aquest és un comportament que afavoreix la seva integració entre els ovins i cal que sigui tolerat. No obstant, hem d'evitar que a través d'aquests jocs el cadell es torni massa violent, ja que podria ferir greument als xais i certes ferides podrien comportar la mort. Es doncs important intervenir de la següent manera per aturar aquest comportament:

• 1er. Es reprendrà al cadell cridant-lo pel seu nom i dient-li tot seguit un "NO" rotund.
  
• 2º Si el comportament negatiu persisteix s'agafarà al cadell per la pell del coll (una mà a cada costat) se'l sacsejarà, se li dirà el seu nom i tot seguit un "NO" rotund mirant-li els ulls. Per altre banda, si s'està al seu costat quan el comportament és l'adequat, se l'anomenarà pel seu nom dient-li tot seguit "SI" d'una manera simpàtica.
  
• 3º Si de totes maneres el comportament negatiu persisteix s'aïllarà el cadell dins del seu corralet durant un o dos dies, de forma que pugui veure els bens però no tocar-los. Aquests breus períodes d'aïllament podran ser utilitzats en altres circumstàncies, perquè el gos aprengui a distingir entre el que ha de fer i el que no ha de fer.

A QUINA EDAT EL CADELL POT SER INCORPORAT AL RAMAT?

Cap a l'edat de 4 mesos el cadell pot ser incorporat al ramat. Es important seguir atentament aquest període de transició per poder intervenir ràpidament en cas d'algun problema. A la vegada es vigilarà que el cadell no s'aparti del ramat molta estona. Si no torna ràpid se'l tornarà de seguida cap al ramat. Si el cadell persisteix en quedar-se on no deu, se'l tornarà al seu corralet inicial durant dos o tres dies, abans de reintegrar-lo de nou al ramat.

ES NECESSARI ENSENYAR-LI MOLTES ORDRES AL GOS DE PROTECCIÓ?

Es important que el Muntanya aprengui un mínim d'obediència. Que comprengui el "NO" i que pari el que estigui fent quan aquesta ordre li sigui donada. Ha d'aprendre a venir quan se'l cridi o a quedar-se on està per poder-lo agafar quan convingui. Però hem d'anar en compte a no sobrecarregar-lo d'ordres, perquè si li ensenyem moltes correrem el risc de que s'uneixi massa a l'home en detriment del seu bon funcionament, perquè no hem d'oblidar que un gos de protecció treballa independentment de l'home. Es important recordar que per corregir a un gos, és necessari intervenir en el moment en que es produeix la falta. Intervenir una estona més tard no tindrà l'efecte esperat i pot pertorbar el gos i comprometre el seu bon funcionament i la comunicació entre ell i l'home.

SE L'HA D'ACARICIAR AL GOS DE PROTECCIÓ?

El gos de protecció no l'hem d'acariciar sovint. Quantes més carícies, l'unió entre el gos i la persona que l'acaricia es reforçarà, en detriment de la seva afecció al ramat. Això no impedeix que pugui ser acariciat en certes ocasions, per exemple, quan li donem el menjar o quan controla al ramat enmig de la pastura. No s'ha d'acariciar a través del tancat o al voltant de la casa del pastor, ja que es corre el risc de que passi molt del seu temps en aquests llocs i lluny del ramat.

QUINA RELACIÓ HA DE TENIR EL GOS DE PROTECCIÓ AMB ELS DEMÉS GOSSOS?

El gos de protecció i el gos d'atura d'una mateixa granja, deuen conèixer-se però no deuen ser estimulats a viure o jugar conjuntament. L'existència de llaços entre el gos de protecció i el d'atura podria incitar al gos de protecció a deixar el ramat i a seguir al pastor. S'ha de fer comprendre al gos de protecció que el seu rol és diferent que el del gos d'atura. Perquè pot donar-se el cas que un gos de protecció jove, vulgui imitar al gos d'atura o li vulgui impedir que faci la seva feina. En un cas o en l'altre aquest comportament s'ha d'impedir. També s'ha d' evitar que el gos de protecció tingui contacte amb els altres gossos de la granja, ja que aquests poden ser una font de distracció i el poden incitar a que agafi uns comportaments inadequats.

PROBLEMES I SOLUCIONS.

COMPORTAMENT ENJOGASSAT.- Els cadells, sobretot entre els 5 i 10 mesos, poden començar a jugar amb les ovelles de la mateixa manera que jugarien amb altres cadells. Generalment aquest comportament s'atura entre els 12 i 18 mesos. Pot ser que algunes vegades mosseguin la llana, les orelles o la cua de les ovelles. Es llavors important intervenir per aturar aquest comportament de persecució perquè no vagi a més, per exemple, llençant-li el bastó, cridant-lo pel seu nom i dient-li "NO" de manera autoritària. En cas que això no sigui suficient, es penjarà del coll del gos un tros de fusta o de pneumàtic de 45 a 75 cm. de llarg que quedarà de 7 a 10 cm. del terra quan el gos estigui a quatre potes. Això li permetrà menjar, beure i seguir al ramat, però l'impedirà córrer. Es deixarà amb aquest estri de 1 a 2 setmanes. En el moment del naixement dels xais pot passar que el gos fereixi, sovint mortalment, els petits. Caldrà vigilar per poder intervenir i corregir al gos. Es un comportament que és fàcilment corregible. Els gossos poden menjar-se les placentes, això no té cap influència en el seu comportament.

FALTA D'ATENCIÓ A LES OVELLES.- El problema més freqüent és quan el gos no es queda amb les ovelles i busca el contacte amb els humans o torna a la granja. Això vol dir que els llaços amb les persones o amb alguns llocs son més forts que amb les ovelles. Serà dons necessari potenciar els llaços amb les ovelles emprant els mètodes descrits anteriorment.

FALTA DE PROTECCIÓ A LES OVELLES.- L'habilitat d'un gos a plantar cara als depredadors depèn de la seva edat i experiència. Un comportament dominant del gos generalment no es manifesta abans que compleixi 18 mesos. Sobretot no s'ha de renyar al gos jove si no es comporta d'una manera dominant davant de gossos de més edat que han atacat al ramat. També s'ha de mirar que les ovelles pasturin agrupades perquè un sol gos les pugui defensar.
En el cas de que el ramat estigui pasturant a la muntanya i el gos tingui dificultats per quedar-se amb ell, es poden portar a aquest lloc els objectes familiars del gos, com el seu menjador o algun altre objecte que li sigui familiar. A continuació el pastor portarà a passejar al gos lligat al llarg dels límits de la pastura de la muntanya. Cada vegada que el gos abandoni les pastures haurà ser tornat el més ràpidament possible.
Si el gos continua abandonant al ramat per tornar a la granja o al corral, serà necessari tancar-lo o lligar-lo allà a on torna durant un o dos dies aïllat, després se'l tornarà al ramat.
Es bo emprar sempre les mateixes paraules per indicar-li que es quedi amb les ovelles, com per exemple: "ramat", "ovelles", "a casa", etc. Certs gossos inspeccionaran els voltants de les pastures i tornaran ells mateixos al ramat. Es una actitud que cal que sigui tolerada ja que crea una zona de seguretat al voltant del ramat.

SIGNES INDICATIUS QUE ENS DIUEN QUE EL GOS JA ESTA PREPARAT PER PROTEGIR AL RAMAT.

• El gos mascle, així com també algunes femelles, orinen aixecant la pota per marcar el seu territori.
• El marcatge del territori en la perifèria de la zona de pastura, sigui orinant o defecant, es fa expressament i freqüent.
• Els lladrucs com resposta a nous estímuls es tornen més previsibles i són direccionals.
• El gos es mostra més actiu durant períodes més llargs de temps.
• El gos s'interessa més per les ovelles que pel seu amo.
• L'investigació deliberada del gos al seu voltant es fa més freqüent i li ocupa més temps.

En la primera trobada amb un depredador salvatge o domèstic, el gos podrà donar-se a la fuga. Això no implica que sigui un mal gos de protecció. Un gos té necessitat d'experiència per arribar a ser operatiu. Pot ser que planti cara al depredador al segon atac.

CONCLUSIÓ.

L'èxit de la posta a punt d'un gos de protecció en el ramat demana temps i paciència. El bon funcionament del gos exigeix que estigui completament integrat al ramat. Unint el gos exclusivament al ramat tindrem totes les garanties perquè pugui exercir la seva funció protectora únicament sobre les ovelles i no sobre un territori, cases o persones.