El passat dissabte dia 19 de febrer de 2005 es va celebrar en la sala de conferències de l'oficina de informació del Parc Natural del Cadí-Moixeró situada a la població de Bagà, al sud de la Serra del Cadí, una conferència sobre l'estat actual del llop en aquest parc. Els oradors van ser, Manel Ramos -escriptor naturalista i tècnic en conservació del medi natural i Premi Junta de Castella i Lleó 1992- i Jordi Garcia i Petit, director del parc. L'Institut Pirinenc del Gos de Muntanya dels Pirineus va estar representat per varis dels seus membres.

Manel Ramos va fer una detallat informe de la situació del llop ibèric a la península, on la major densitat de la població està situada al nord de Castella-Lleó , sud d'Astúries i est de Galícia, concretament a les àrees geogràfiques de les serres de la Culebra i Demanda. Va acompanyar la seva dissertació de diapositives i un vídeo realitzat amb la tècnica d'infrarojos en el qual vam poder visualitzar el comportament dels llops a la nit.

Un aspecte a destacar consisteix que els majors perjudicis econòmics no es situen a les zones de més alta densitat de llops, sinó, precisament en altres zones de menor població llobera, però on pasturen animals de major valor econòmic, especialment bestiar boví i equí.

Manel Ramos va posar l'accent a una fórmula, al seu entendre negativa, que és la creació per part de l'Administració d'unes subhastes destinades a mantenir la població del llop ibèric dintre d'uns límits quantitatius. Aquesta fórmula consisteix en la total prohibició de la caça selectiva puntual dels llops que ataquen als ramats i en canvi autoritzar la caça aleatòria d'individus adjudicats en les subhastes als millors postors. Evidentment això representa una font d'ingressos addicionals per a l'Administració, però no aporta cap solució als ramaders que es veuen sotmesos a la depredació d'animals o grups d'animals aïllats.

Per la seva banda, Jordi Garcia va informar que les proves de ADN mitocondrial que s'han efectuat dels excrements trobats en el Parc, demostren que corresponen a l'espècie Canis Lupus, i que presumiblement procedeixen de l'individu o individus de la cabana de llops que existeix des de fa ja bastants anys a la Serra de Madres situada a la veïna comarca del Conflent. S'ha pogut comprovar que aquesta cabana -fins al moment s'han detectat tres exemplars- tenen com ascendents als llops del Parc Nacional de Mercantour, situat als Alps Marítims.

No obstant, fins que no es tinguin els resultats de les proves de l'ADN del nucli de la cèl·lula, no es podrà determinar si existeixen un o diversos individus. En opinió d'en Jordi Garcia aquests resultats són només qüestió de pocs dies.

S'ha pogut constatar empíricament pels guardes del Parc, que el llop detectat és capaç de recórrer grans distàncies en un període curt de temps, el que ha donat motiu en més d'una ocasió, a suposar que podria existir més d'un exemplar. Però els resultats de les citades proves ens han de donar la resposta definitiva.

Com dada afegida es dóna la circumstància que aquest llop ha atacat a tres ramats d'ovelles que no estaven guardats per pastor, però tanmateix, no ha estat així en un quart ramat que sempre està acompanyat pel pastor.